Hong Kong, ciudad rara de cojones, mezcla de Nueva York + barrios pobres + bambu utilizado para los andamios + mucha gente + mucha luz + mucho rotulo.
La ciudad es muy autentica y la gente super simpatica. Te ofrecen ayuda siempre que te ven perdido. Aqui hablan chino cantones, pero tambien ingles bastante bien (herencia de la colonia inglesa). Estuvimos cenando con Diego que trabaja en la embajada espanyola y nos llevo a un sitio hongkonita muy bueno. Despues nos fuimos de fiesta de cumple de una amiga suya hongkonita, en un bar en la planta 51!!!!!! Estabamos con 8 de Hong Kong, jungando a los dados, bebiendo y cantando. MUY BUENA GENTE LOS HONGKONITAS!!!!
Al dia siguiente Macau. A ver la fachada de la iglesia de San Paulo y la fortaleza. Lo mejor LA COMIDA. Fuimos a comer a Fernando! MUY RECOMENDABLE!!! Que pescaito, que cangrejito, ole, ole, ole!!!! Comida portuguesa en medio de Asia
Hoy amanecimos en Hong Kong y nos fuimos a ver a un Buddha gigante que hay en la isla de Lantau, impresionante! Ahora estamos tomando un zumito natural mientras nos hemos conectado y en 10min nos vamos a subir la montanya de Hong Kong para ver las vistas de la ciudad por la noche...
seguiremos informando....
Entradas
3 comments:
quiooooooo!
buen viaje y que metes u boli en cada tinta de soja ;-)
holly
quiooooooo!
buen viaje y que metes u boli en cada tinta de soja ;-)
holly
Entre uns i altres, com subtils fils de teranyina, invisibles, desconeguts, pels quals no transita ningú que porti pressa, ni que sàpiga gaire del cert el lloc on va i el que cerca, hi són els meus, els que jo segueixo, els que a mi m'agraden.
Camins d'atreviment, de gosadia…
Sembla que cerquin el més ingrat a la petja humana, el perill, l'impossible. I ningú no sap si el traspassen. Perquè el rastre es perdi, no vol dir que s'hagi aturat el caminant. ¿Qui pot aturar els caminants d'aquests camins?
Cada un d'ells és un ésser misteriós. ¿On anava, quina il•lusió, quina necessitat, quina dèria l'empenyia? Trist, alegre, vençut o vencedor, perseguit o perseguint, el primer que s'ha obert pas allí on no n'hi havia és un coratjós, un indòmit. De la seva gesta ignorada, no en queda altre senyal que unes tiges rompudes i unes filagarses de roba miseriosa enganxades en les espines; però en vindran d'altres que, encoratjats per aquells indicis es llançaran sense temença pel lleu viarany, segurs d'eixir-ne, perquè allí on n'hi ha passat un n'hi passen dos, n'hi passen cent. Qui no hagi transitat per aqueixos corriols desconeix la poesia de caminar i la inquietud de perdre's. Mai el vianant determinat que espera amb deler arribar a terme no sabrà el que deixa, el que perd, el que abandona a la vora de la ruta; en els flancs de les muntanyes que costeja, en el fons dels boscos que travessa, en les llunyanies que entreveu. Els grans enigmes de bellesa que es presenten a l'altra banda de les cunetes, dels ponts i dels terraplens és el que encanta el viatger, el que el reté a frec de la portella del vagó o de la diligència.
No us encaparri mai l'encreuament laberíntic dels bells camins de solitud; tots són bons, en tots hi ha poesia; al capdavall de tots, hi trobareu una visió de rusticitat senzilla i encantadora: l'enderroc d'una masia, una cabana de bosquerol abandonada, un quintà desert on, en la branca més alta d'una figuera morta, batega un parrac, ensenya de pobresa que us fa pensar en la caseta xica, en les vaques magres, en el foc de gatoses i en la velleta adolida que roman a l'escó.
…Endevineu la mitja hora viscuda reposant a ple sol, en plena orgia de la vista esplaiada, amb el pur acontentament d'una frugalitat heroica; i, encara que no sigueu filòsof, aquelles deixes us conviden a meditar com un borrós jeroglífic de felicitat terrenal.
Raig!!
Publicar un comentario